Hacer perder las ilusiones, dice la RAE. ¿Tienes presente la última vez que decepcionaste? Hablo de decepcionar en serio, y en concreto a decepcionar a alguien querido. Una de esas cagadas gordas, vamos… Yo tengo presentes, ahora mismo, unas cuantas. En estos días, no sé bien por qué motivo, me gustaría purgar una y no encuentro la manera. A veces las decepciones se quedan tan bajo la piel de la otra persona que no hay manera de recuperarlas… En este caso concreto, una batalla perdida, me gustaría poder sacar esa decepción de debajo de esa piel (estoy seguro que está bajo la piel, podría quizá hasta señalarla con el dedo, trazando un círculo) y llevármela un rato a casa.
xerop
Tots hem decepcionat a algú alguna vegada. Si la persona t’importa, el millor és parlar amb ella sense embuts, empassant-se l’orgull i demanant perdó si correspon. Això és només un primer pas, però si es parlen les coses amb franquesa, sempre és més fàcil començar a cicatritzar la ferida.
Un cop donat aquest primer pas, ve el encara més difícil. Tornar-se a guanyar la confiança, treball de picapedrer pel què s’ha de tenir paciència, perquè no tot tornarà a ser com abans del dia a la nit. Però si amb el temps, s’acaba demostrant que allò va ser una excepció, un error que tothom pot cometre, la decepció ha de suporar per la pell mica en mica i evaporar-se en la inmensitat que ens rodeja.